Atletisme

Atletisme

Que voli la imaginació

El jove suec Armand Duplantis (20 anys) fa tremolar els límits de la perxa superant el rècord del món de la disciplina (6,17 m), una fita que Renaud Lavillenie va assolir quan tenia 27 anys i Serguei Bubka, l’altra llegenda de l’especialitat, quan en tenia 30

Els càlculs matemàtics utòpics són difícils de fer i més en disciplines farcides d’elements subjectius com l’atletisme, en què un rècord o un títol depenen de mil paràmetres diferents. Dit això, els límits del salt de perxa estan posats ara mateix en qüestió per obra i gràcia del jove prodigi suec Armand Duplantis (10-11-1999), nascut a Louisiana en una família cent per cent atlètica. El seu pare i entrenador, Greg, també va ser un gran saltador (5,80 m) i la mare, Helen Hedlund, heptatleta i jugadora de voleibol.

El suec va saltar dissabte a Torun (Polònia) 6,17 m, un rècord mundial que el converteix de moment en l’atleta de l’any. El que té Duplantis ara al davant és certament la dimensió desconeguda. Amb 20 anys ha fet un rècord del món que molts apostaven que encara trigaria uns anys a caure. Renaud Lavillenie va fer el seu rècord (6,16 m) el 2015, quan tenia 27 anys, després d’una progressió constant i d’una trajectòria farcida de títols. Serguei Bubka, per la seva banda, va arribar al seu propi límit quan en tenia 30, el 21 de febrer a Donetsk, quan es va elevar fins als 6,15 m. S’acusava l’ucraïnès de millorar el rècord de centímetre en centímetre per una qüestió econòmica i de no buscar una marca més immortal. Amb l’edat de Duplantis l’antic perxista ja va batre el rècord de la Unió Soviètica (1984), però estem parlant d’una alçada de 5,83 m, a anys llum de la marca del suec, que també s’ha aprofitat de les innovacions tecnològiques introduïdes en la disciplina. El millor salt de Lavillenie, ja en ple segle XXI, amb 20 anys, va ser de 5,45 m a Niort a l’aire lliure el 4 d’agost del 2007.

El marge de progressió del suec és immens, no només de tres centímetres (6,20 m), sinó de més enllà si el respecten tots els condicionants que envolten un atleta d’elit, començant per les lesions. Segons la taula de la IAAF, el nou rècord té la mateixa puntuació (1.313 punts) que el de Javier Sotomayor (2,45 m) en alçada, un registre que es manté intocable des del 1993.

Juntament amb el seu pare, el mentor de Duplantis és el mateix Lavillenie, que dissabte al matí va enviar un missatge al suec: “Tingues un bon dia, però no massa bo.” Que el rècord del francès perillava era molt clar des de dimarts, quan el suec va estar a punt de superar-lo en el segon intent en el míting de Düsseldorf (Alemanya). Duplantis, amb tot, no es conforma. “Si puc anar encara més amunt?”, li preguntaven a Polònia. “És clar que sí.” Propera parada, Glasgow, dissabte.

L’altre suec volador
Duplantis, que té la doble nacionalitat sueca i nord-americana, no és el primer saltador del seu país que té el rècord del món. Kjell Isaksson, un exgimnasta, va fer tres cops el rècord del món de perxa abans dels Jocs del 1972 a Munic (5,51 m, 5,54 m i 5,55 m). Com Duplantis, Isaksson també s’entrenava als EUA. A la cita olímpica, però, acabaria fracassant estavellant-se contra els 5,00 m en la qualificació.
4
anys.
Duplantis va començar a practicar la perxa abans d’anar fins i tot a l’escola amb el seu pare. Ell mateix admet que quan li preguntaven, de ben petit, quin seria el seu objectiu en el futur ho tenia ben clar: “Fer el rècord del món.”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.